Lo meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
lo millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
Lo timoner i nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugells.
Quan el Català, sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!
Visca Catalunya! Visca el Català!
Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren los canons.
Los mariners de Calella,
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir a peu del canó.
Quan el Català, sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que és tard!
Però els valents de bordo
no varen tornar, no varen tornar...
tingueren la culpa, los Americans!
tingueren la culpa, los Americans!
Quan el Català, sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!
Visca Catalunya! Visca el Català!
Visca Catalunya! Visca el Català!
FI
Zeige deinen Freunden, dass dir Lo meu avi von XEIC! gefällt:
Kommentare