Fa temps, quan era petit
Agafava la bici i me'n anava a jugar
que fàcil era divertir-se
jo era un super heroi, volava pedalejant
l'estiu no tenia final
eren dies llarguíssims que donaven per tant
matins d'excursions i muntanyes
i tardes banyant-me a la municipal
La colla d'amics que tenia
i que encara conservo em venia a buscar
quan acabava els deures
d'un curset de mates que em donava pel sac
i anàvem al riu a fer basses
o contàvem les passes d'un tresor amagat
que ens donaria el secret
per no fer-nos grans
Però els anys van passant i la vida
et sorprèn amb uns plats que no venen de gust
de sobte la por i els problemes
van poc a poc formant part de tu
No tot són males notícies,
Però és cert que les bones de més van a menys
I deixo que la vida em curteixi
Però no oblidaré mai que jo també vaig ser un nen
I el temps va curant les ferides
Que dia a dia van apareixent
I alguns vells amics de la infància
Sense importància donen pas als recents
I costa molt fer-se a la idea
De que els millors temps ja no tornaran
això és el que a mi em fa veure que em faig gran
I el temps va curant les ferides
Que dia a dia van apareixent
I alguns vells amics de la infància
Sense importància donen pas als recents
I costa molt fer-se a la idea
De que els millors temps ja no tornaran
això és el que a mi em fa veure que em faig gran.
Zeige deinen Freunden, dass dir Tresor Amagat von Manu Guix gefällt:
Kommentare