El Bandoler
Quelle: Spotify
Era el segle XIX,
amb el nom d'en Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en "La Pera".
Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
pietat, pietat.
"No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
- Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat."
L'endemà,
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
pietat, pietat.
"No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
- Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat."
Però, Joan Serra,
avui t'ha mancat la sort,
dos soldats t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en "La Pera" dóna un crit,
és l'última pregària.
" Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama."
Ningú no ho va fer...
Zeige deinen Freunden, dass dir El Bandoler von Lluis Llach gefällt:
Kommentare