La primera vegada et va xocar,
No sabies si anava disfressat,
Botes camperes, arracada al nas
I els cabells més llargs que ta germana.
Tot i que el bar no era pas petit
I estava ple, de fet com cada nit,
Travessant els gots i els teus amics
Aquells ulls et feien mal de panxa.
Però era tard,
Tenies una cita l'endemà,
Te'l vas creuar a la porta i us vau mirar
Poc a poc,
Sense dir ni un sol mot
I finalment et va donar un somrís de comiat.
De res no va servir ficar-te al llit,
Tancant els ulls el tenies allí.
A l'endemà t'havies adormit,
Vas fer tard a la cita acordada.
Divendres a les onze puntual
Ja eres a la porta d'aquell bar,
Tres whiskies llargs i cinc hores més tard
Vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara és tard,
No l'has tornat a veure a cap més bar,
Ni tan sols queda un nom per recordar,
Però al cap sempre tindràs
Un estrany
I tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes,
Aquell bon partit que tu tan llesta vas triar
Et diu "t'estimo" i tu no el pots mirar.
I ara és tard,
No l'has tornat a veure a cap més bar,
Ni tan sols queda un nom per recordar,
Però al cap sempre tindràs
Un estrany
I tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Zeige deinen Freunden, dass dir Tard von Els Pets gefällt:
Kommentare