Asseguda al costat d'un llit estrany ella es mira
D'una capsa cansada de guardar fotografies
Les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats
A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.
Cap al tard quan baix van arribant les visites
Ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues.
El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent;
La petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
Reuma i soledat com cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc les sabatilles
Pensa que necessita més petons i menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
Que l'escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
Reuma i soledat com cada any.
Zeige deinen Freunden, dass dir Gent Gran von Els Pets gefällt:
Kommentare